C1

Sentim el goig i la responsabilitat de fer arribar el missatge de Crist a tot el país, integrat per persones i grups molt diversos que tenen actituds i nivells ben diferents de fe i de cultura. Aquest missatge és la Bona Nova de l’amor de Déu manifestat al món per mitjà del Crist en l’Esperit (cf. Ef 1). L’Església de la Tarraconense reunida en Concili, en comunió amb l’Església Universal, que és —en Crist— «un senyal i instrument de la unió íntima amb Déu i de la unitat de tot el llinatge humà» (LG 1), cal que manifesti una vegada més que «el goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot els dels pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles de Crist» (GS 1).

Per això volem que el nostre llenguatge oral i escrit sigui senzill, clar, adaptat i entenedor, traspassat per aquella llum que porta l’alegria als cors i que els abrusa en descobrir Crist, mestre i Senyor (cf. Lc 24,32).

Per altra banda, la convicció que no hi pot haver veritable evangelització sense el testimoniatge que té com a condició la unitat dels cristians, com a ànima l’amor de Jesucrist i com a cos l’atenció i la donació solidària als necessitats, als pobres i als marginats, és viscuda per nosaltres com un important signe dels temps. És per això que volem que la nostra fe es manifesti en l’esperança i es realitzi en l’amor.

A l’interior de l’Església local, i a l’entorn del bisbe, que és el testimoni de la fe apostòlica, són subjectes de l’evangelització els preveres i els diaques i totes aquelles persones que proclamen la bona notícia del Crist mitjançant la paraula i el testimoni d’amor fratern. Tot batejat s’ha de sentir cridat a aquesta proclamació. Per tant, el Concili Provincial Tarraconense insta les nostres Esglésies i tots els seus membres que, mitjançant la predicació ordinària i extraordinària, les celebracions litúrgiques, la seva presència en els mitjans de comunicació social, l’acció comunicativa de laics competents i el testimoniatge de la caritat que intenta donar resposta a les necessitats de la gent, assumeixin la missió d’anunciar la salvació de Crist, tot il·luminant amb la fe i amb l’esperança les grans qüestions de l’existència, a les quals sols l’amor de Crist pot donar sentit ple.

El Concili se sent interpel·lat pel distanciament mutu entre l’Església i molts dels homes i dones del nostre país, tant si es tracta d’indiferents com de practicants ocasionals. Per això recomana als centres de teologia i de pastoral l’estudi d’aquests processos i de les seves causes i conseqüències.

S’estudiaran, com més aviat millor, les causes derivades dels canvis de població —com ara les migracions internes—, les que es puguin atribuir a deficiències dels propis cristians o de les maneres de fer eclesiàstiques, i també les que deriven del procés de secularització de la societat. Cada comunitat prendrà consciència dels processos d’allunyament que l’afectin, per tal d’actuar en conseqüència.

El Concili demana als pastors de parròquies, de comunitats i de moviments, i a tots els qui estan en missió en el món obrer, de la salut, de l’ensenyament, etc., que en totes les circumstàncies en què entrin en contacte amb els practicants ocasionals o amb els no practicants (en activitats parroquials, en la preparació i celebració dels sagraments, en les exèquies i en tot tracte personal) anunciïn Jesucrist salvador amb un gest i amb un llenguatge capaços de comunicar la tendresa i l’amor de Déu.

El Concili invita cada cristià a comunicar el Crist ressuscitat als homes i dones del seu entorn a través del testimoniatge i de la paraula, i encoratja tots els creients, grups eclesials i moviments especialitzats a continuar la tasca de l’evangelització del seu propi medi. El cristià ha d’aportar a la nostra societat un estil de vida sobri, solidari, amb una visió positiva del nostre poble, d’alegria que es comunica, de gratuïtat, de compromís i de participació en la vida associativa i política, i també de llibertat davant els nous ídols socials.

El Concili Provincial Tarraconense agraeix a Déu el do de la vida religiosa, que enriqueix evangèlicament les nostres Esglésies amb la seva presència i activitat. Exhorta els religiosos i les religioses a mantenir-se fidels en el seguiment radical de Crist, amb el carisma específic de la pròpia vocació com a manera peculiar de contribuir a la santificació de la pròpia Església i a l’evangelització del món. El Concili veu la vida comunitària de les religioses i dels religiosos com un signe visible de la comunió eclesial, i els demana que aprofundeixin aquesta comunió en tots els nivells possibles: participant més en la vida i en la pastoral de les Esglésies locals, arrelant-se més decididament en la pastoral del nostre país i en la seva cultura, fent gestos concrets de comunicació entre congregacions, sempre salvant el caràcter, el fi i les lleis fundacionals de cada institut (cf. CIC: c. 680). Veu necessari que el carisma de la vida religiosa sigui més conegut i valorat dins les Esglésies diocesanes. Per això, cal tenir-la present en els plans d’estudis teològics i en tota l’acció pastoral. El Secretariat Interdiocesà de Relació Bisbes i Religiosos (SIRBIR) és un instrument adequat per a aprofundir la comunió i per a concretar línies de corresponsabilitat.

El Concili Provincial Tarraconense valora les constatacions i propostes del I Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes i, d’una manera especial, fa seva la proposta primera del Congrés esmentat, que demana la creació d’un projecte global de catequesi per a les diòcesis de Catalunya.

Aquest projecte global ha de contemplar aquests punts essencials:

El Secretariat Interdiocesà de Catequesi és l’organisme adequat per a l’elaboració de l’esmentat projecte, el qual, un cop aprovat per la Conferència Episcopal Tarraconense, cada bisbe decidirà d’aplicar-lo a la seva diòcesi, als arxiprestats i a les parròquies.

El Concili Provincial Tarraconense demana que les nostres diòcesis donin suport i potenciïn a fons l’escola catòlica, ja que és un espai d’educació i de formació d’infants, d’adolescents i de joves i un lloc important d’evangelització no sols de cara als alumnes sinó també de cara a les seves famílies. Que també es presti el mateix suport als professors catòlics que treballen a les escoles públiques i a les privades no confessionals.

El Concili insta que les escoles catòliques estiguin degudament arrelades al país i a la seva cultura. També demana que s’articuli millor la pastoral de les escoles catòliques amb la pastoral de joventut i amb la catequesi de l’Església local, en relació profunda i orgànica amb la pastoral diocesana. Per això, les escoles catòliques estaran en relació amb les parròquies, amb les comunitats i amb els moviments apostòlics en el marc dels arxiprestats o de les zones pastorals, per tal de garantir la complementarietat i la continuïtat en l’acció pastoral.

Els nostres bisbats, a través del Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya, de les delegacions diocesanes d’ensenyament, i en col·laboració amb els Centres de Teologia i de Pastoral i de les congregacions religioses dedicades a l’ensenyament, dissenyaran i desenvoluparan un programa de formació adreçat als professors de religió, als mestres i als professors catòlics que ho desitgin.

El Concili Provincial Tarraconense exhorta els pares dels alumnes a demanar classe de religió catòlica per als seus fills, ja que és una manera ordinària i normal de complir el deure que tenen els pares cristians envers l’educació cristiana dels seus fills, a més d’ésser un dret fonamental reconegut per la Constitució (CE 27, 3).

Exhorta també els bisbats a vetllar per la qualitat de la classe de religió en tots els centres d’ensenyament, i encoratja les corresponents entitats culturals i acadèmiques d’Església a col·laborar en la recerca, en la investigació i en l’anàlisi sobre el fet religiós i sobre la seva didàctica.

El Concili, en vista de la creixent desinformació sobre el fet religiós que afecta la població escolar del nostre país, demana a la corresponent Administració educativa que els alumnes de tots els nivells educatius no universitaris rebin la deguda informació sobre el fet religiós i la cultura cristiana i sobre la seva incidència en la història, en l’art i en els costums del nostre país. Demana també que l’ordenació curricular dels ensenyaments en els diferents nivells educatius faciliti la lliure opció dels pares per la formació religiosa escolar de llurs fills i alhora asseguri que l’àrea o matèria de religió s’imparteixi en tots els centres en condicions anàlogues a les altres àrees o matèries fonamentals, i que el fet de cursar-la no comporti ni privilegi ni discriminació per a cap alumne.

El Concili Provincial Tarraconense desitja que es potenciïn les institucions ja existents per al diàleg entre la fe i la cultura i que se’n creïn de noves allà on no existeixin i siguin necessàries, de manera que s’estableixi un terreny comú de col·laboració en el nivell cultural, especialment pel que fa als drets i valors humans i als progressos de la cultura.

Cada bisbat, a través de la delegació diocesana de pastoral universitària, estudiarà la conveniència de crear un o més centres culturals cristians destinats als professionals, als universitaris i a la gent del món de la cultura, com ara espais d’acolliment, d’espiritualitat i d’activitats culturals on es formin persones i on es realitzi la projecció d’un cristianisme sensible a la cultura del temps.

El Concili demana a les diòcesis que tenen centres universitaris que busquin solucions al problema de l’absència d’estudis teològics a les universitats, per tal que els universitaris puguin enriquir els seus coneixements amb estudis bíblico-teològics adients, de tipus històric o sistemàtic. En concret, valora positivament que s’elaborin acords amb les universitats per tal que aquests estudis puguin formar part dels crèdits de lliure elecció en els ensenyaments universitaris homologats.

El Concili Provincial Tarraconense recomana potenciar les missions populars —degudament actualitzades—, les jornades i els cursets de formació cristiana, i els exercicis espirituals —de molta tradició i fruit en el nostre poble.

El Concili recomana que es promogui en les diòcesis, o entre diòcesis veïnes, la creació d’escoles pràctiques d’evangelització on es formin els subjectes de la pastoral (laics/laiques, religiosos/ses, preveres i diaques), tant en la proclamació del missatge de Crist que s’ha d’encarnar en la nostra societat com en l’ús dels moderns mitjans de comunicació social i en els nous procediments d’evangelització que els temps demanen.

El Concili insta els cristians que treballen en el camp de l’art, de la comunicació i de la creació de cultura popular per tal que hi encarnin la seva fe i no deixin d’intentar vehicular la saba de l’Evangeli en les seves produccions. Així mateix, demana la col·laboració dels cristians en les tasques d’evangelització directa a través dels mitjans populars de comunicació i en les escoles pràctiques d’evangelització. El Concili demana també que en cada diòcesi s’ofereixi un acompanyament pastoral adequat per tal de formar bons tècnics i bons cristians, ja que en l’actuació dels cristians en els mitjans de comunicació social és imprescindible la mediació professional i el testimoniatge personal. Finalment, el Concili demana que, dins el marc de la Facultat de Teologia de Catalunya, es promogui la creació d’un grup d’investigació sobre la teologia i sobre l’ètica de la comunicació.

Els bisbes potenciaran les delegacions diocesanes de mitjans de comunicació social i el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS), amb el seu Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, amb la finalitat de: a) recollir i difondre la informació religiosa; b) ajudar a formar opinió pública sobre les qüestions que afecten el poble des d’una perspectiva ètica i evangèlica; c) assessorar els pastors en les seves intervencions en els mitjans de comunicació social, i d) endegar un pla pastoral més global sobre l’ús adequat dels mitjans de comunicació social de cara a l’evangelització (prioritats i conjunció d’esforços).

Com a suport a totes aquestes tasques evangelitzadores, i donat que en el món actual calen, més que mai, espais de silenci i d’interiorització sostinguts per petites comunitats d’oració, per afavorir l’experiència de Déu, el Concili, a més de recomanar vivament el recés en els monestirs i en els santuaris, de tanta tradició en el país, proposa la potenciació dels centres d’espiritualitat ja existents en les diòcesis o la creació de nous on no n’hi hagi, per tal de promoure des d’allí l’anunci de l’Evangeli i el seguiment de Jesucrist. Proposa també la dedicació d’espais de pregària i d’acolliment en algunes parròquies o en altres centres eclesials, al cor de les ciutats.

El Concili Provincial Tarraconense agraeix als organismes de migracions i de marginació i a les diverses persones i entitats que treballen juntament amb gent d’altres països i cultures la tasca que realitzen amb una gran vocació i, sovint, amb manca de mitjans. També invita les diòcesis a potenciar el treball ja iniciat, tot aprofundint en l’acolliment i en el suport personalitzat als immigrats, i alhora defensant llurs drets (inclosa la llibertat religiosa) i promovent llur integració en la nostra societat.

El Concili invita les parròquies, els moviments, els col·legis i les comunitats cristianes a una tasca d’educació per a la convivència i d’obertura a les diverses cultures des d’un esperit de clara identitat cristiana i de valoració de tot allò de bo que l’Esperit hi ha sembrat. Així mateix, exhorta les institucions d’abast intercultural, interconfessional i pastoral a realitzar estudis que ajudin a la comprensió i al discerniment evangèlic d’aquesta nova situació.

El món rural pateix un procés de transformació econòmica i social que afecta la vivència religiosa, les celebracions i els serveis eclesials. En aquest sentit, el Concili Provincial Tarraconense proposa:

Aquest Concili Provincial Tarraconense valora i vol potenciar el treball de pastoral obrera que s’ha fet a Catalunya, en la línia del document de la LXII Assemblea Plenària de la CEE La Pastoral Obrera de toda la Iglesia. Per tant:

Jesús passà fent el bé i guarint, com a signe del Regne. El Concili Provincial Tarraconense, doncs, convençut que l’Evangeli proclamat i viscut és font d’una nova qualitat de vida, també humanitzador i salvador, demana que l’activitat de la nostra Església i la de cada cristià manifestin aquesta Bona Notícia —talment com el bon samarità— donant suport i ajuda als adolorits i als malalts de tota mena, especialment als més desatesos, i sense oblidar els problemes específics de la gent gran. Si en algun moment cal que aparegui més clar l’amor de l’Església per tot home i tota dona és en el del dolor, així com també en les situacions al voltant de la mort.

Les delegacions diocesanes de pastoral de la salut tenen la funció d’animar i de coordinar en cada diòcesi tot el camp de la pastoral de la salut a nivell parroquial, arxiprestal, hospitalari, etc. El Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut coordina i promou els aspectes d’aquesta pastoral en l’àmbit de la Tarraconense.

Correspon a aquestes delegacions, entre altres, la tasca d’ajudar a potenciar un voluntariat preparat i generós al servei dels malalts en llur domicili o dels que estan en els hospitals.

Cal també ajudar i servir les Fraternitats de Malalts en la defensa de llurs legítimes reivindicacions i en l’acompanyament que puguin necessitar en qualsevol cas.

El Concili Provincial Tarraconense reconeix que la participació del laïcat en la missió evangelitzadora és una de les prioritats i un dels reptes més importants de l’Església contemporània. Els laics i laiques són «cristians incorporats a Crist pel baptisme; constituïts com a Poble de Déu; participants a la seva manera de la funció profètica, sacerdotal i reial de Jesucrist; exerceixen la missió de tot el poble cristià en l’Església i en el món a través dels seus carismes diversos» (LG 31). Aquest repte del Concili Vaticà II continua essent una realitat candent en els nostres dies. Cal realitzar una tasca de conscienciació i de formació de tots els cristians i cristianes de cara a viure amb coherència la fe i la vida, a poder donar raó de l’esperança i a testimoniar l’amor de Déu. Les exhortacions apostòliques Evangelii nuntiandi, de Pau VI i Christifideles laici, de Joan Pau II, han instat tota l’Església a fer realitat aquesta crida del Concili Vaticà II que, en definitiva, és una crida a restar fidels a l’Evangeli (Mt 28,19–20).

Per això el Concili fa una crida urgent a tots els subjectes de la pastoral, d’una manera molt especial als preveres, als diaques, als religiosos i religioses, i als laics i laiques que exerceixen responsabilitats:

El Concili Provincial Tarraconense fa una crida urgent a les comunitats cristianes per tal que no manquin espais, persones dedicades i recursos infraestructurals i econòmics per a l’evangelització dels joves. Insta els rectors de parròquies de ciutat o rurals, els religiosos i religioses, els laics i laiques amb responsabilitats pastorals, a afavorir espais de trobada i de diàleg amb els joves del seu voltant per tal de créixer en el coneixement i estima del món jove i així establir vincles evangelitzadors amb els joves allà on es troben. Per a facilitar aquests punts de contacte, cal promoure llocs d’encontre per als infants i per als joves amb un sentit d’acolliment i d’obertura a tots, a fi que des del lleure i l’acolliment es puguin obrir a la trobada amb Jesucrist vivent i a la participació en la comunitat cristiana.

El Concili fa una crida molt especial a tots els qui treballen en la pastoral dels adolescents per tal que s’esforcin a fi que els adolescents trobin, a través de la vida en grups cristians, un mitjà adient que els ajudi a viure i a testimoniar la fe.

El Concili encomana a l’equip de delegats diocesans de pastoral juvenil i al Secretariat Interdiocesà de Joventut la coordinació de totes les realitats i moviments de joves existents en les diòcesis, en la línia de la Proposta de Pastoral de Joventut per a Catalunya i Balears (1994). Aquesta proposta, fruit d’una decisió de cooperació, és el marc global on podem articular totes les altres concrecions que segueixen. Per a dur-ho a terme cal:

El Concili Provincial Tarraconense encomana a l’Equip Interdiocesà de Responsables de l’Apostolat Seglar i Laïcal la tasca de:

Tenint en compte que la dona és discriminada de fet i sovint en molts nivells de la societat i de les comunitats cristianes, el Concili Provincial Tarraconense proposa:

Demana també que es continuï aprofundint, teològicament i antropològicament, sobre quina ha de ser l’aportació específica de la dona dins la societat i dins l’Església (cf. JOAN PAU II. Mulieris dignitatem, 49–50).

El Concili Provincial Tarraconense,

El Concili Provincial Tarraconense recomana vivament la creació de Consells de Pastoral en els diversos àmbits de la vida de l’Església: parròquies (o grups de parròquies veïnes quan aquestes són tan petites que no permeten tenir-ne), arxiprestats, diòcesis, o la potenciació dels ja existents, a fi que siguin realment una mediació eficaç per fer realitat la comunió i la corresponsabilitat de tots els membres de les respectives comunitats i llur acció evangelitzadora.

Donada la importància i l’especificitat de la família cristiana per a l’Església, el Concili Provincial Tarraconense demana que s’incorporin matrimonis i famílies tant en els centres de reflexió teològica i pastoral com en els organismes diocesans, si més no quan es tractin qüestions que afecten la vida familiar. La redacció d’un Directori Pastoral Matrimonial i Familiar pot ésser el primer fruit d’aquesta col·laboració a l’interior de l’Església.

El Concili demana als matrimonis i a les famílies cristianes que, soles, i encara més bé unides a altres grups de famílies, defensin els seus drets, reclamin les ajudes necessàries i promoguin les estructures socials i jurídiques que tutelin la seva dignitat i que els facilitin el compliment més ple de llur missió. Totes les comunitats cristianes els faran costat i els ajudaran en aquestes tasques.

El Concili vol que es potenciïn en les diòcesis —i, si calgués, que es creïn— els organismes adients de pastoral familiar, i que es desenvolupin les necessàries col·laboracions interdiocesanes. És missió d’aquests organismes, entre altres, la reflexió competent i l’orientació sobre els problemes que preocupen concretament les famílies d’acord amb el Magisteri, i procurar ajudar-les en llur missió.

El Concili insta la creació de serveis d’orientació familiar allà on sigui possible d’establir-los amb la qualitat requerida (amb mitjans i amb persones preparades teològicament, científicament i psicològicament). Aquests serveis assessoraran els matrimonis i les famílies en les qüestions morals, en les dificultats de parella, de procreació responsable i d’educació dels fills, així com també els serviran, els acompanyaran i els ajudaran quan passin per situacions personals, conjugals i familiars doloroses (per exemple la viduïtat) o conflictives (per exemple la separació).

Els bisbes de la Tarraconense, tot mantenint sempre la fidelitat plena a la doctrina de la fe, es comprometen a acollir, a potenciar i a discernir les recerques i els resultats científics, antropològics i teològics dels especialistes en aquest camp i a tenir-los en compte en la pastoral.

El Concili recorda a tots, i de manera especial als ministres de la reconciliació en l’exercici de llur ministeri, que, de cara a la progressió de la vida cristiana i sense rebaixar les exigències de l’Evangeli, cal, en qualsevulla circumstància, que quedi ben manifesta la confiança en la bonesa i en la misericòrdia divines vers tots nosaltres en el nostre itinerari gradual vers Déu. És aquesta manifestació de bonesa i de misericòrdia la que volem que presideixi la pastoral de les nostres diòcesis.

El Concili Provincial Tarraconense agraeix el servei eclesial que fan els diversos moviments familiars cristians en l’acompanyament humà, espiritual i pastoral dels matrimonis i de les famílies, i insta les delegacions d’apostolat seglar a prestar un veritable suport a la tasca de creixement (personal i dels esposos) i d’assumpció de responsabilitats familiars i socials que aquells fomenten. El Concili vol recordar que són també moviments familiars, i molt apreciats, els que atenen especialment els col·lectius de separats fidels al vincle matrimonial i els que es preocupen dels vidus cristians.

Conscients de les dificultats que implica avui la vida matrimonial i familiar reeixides, el Concili insta que, allà on sigui possible, es creïn o es potenciïn centres de preparació al matrimoni i s’hi destinin mitjans suficients que facilitin el compliment de llur missió. En qualsevol cas cal que en la catequesi i en els diversos moviments d’adolescents i de joves es tingui present una educació integral que no menystingui els aspectes sexuals, afectius i morals de la persona. Serà una preparació llunyana al matrimoni.

El Concili lloa les famílies cristianes que són generoses en la transmissió de la vida i també els esforços que fan per l’educació dels seus fills i les encoratja a avançar encara més en l’intent d’obtenir-ne l’educació integral (intel·lectual, afectiva, sexual, social, religiosa i vocacional). En tot aquest procés els pares hi tenen un paper insubstituïble i una responsabilitat irrenunciable, sense que això vulgui significar el menysteniment de l’acció d’altres tan importants com són els educadors i els catequistes amb els quals cal col·laborar. Fent-ho així els pares acompleixen llur missió, encara que no sempre aconsegueixin els resultats humans i cristians que pretenien.

El Concili Provincial Tarraconense manifesta que els cristians casats civilment, les parelles que conviuen i que no han contret matrimoni i els divorciats tornats a casar no han de considerar-se separats de l’Església, i vol que trobin acolliment fratern al seu interior. Desitja que, amb l’ajuda, si cal, dels organismes d’assessorament jurídic i pastoral diocesans, procurin de regularitzar llur situació, i desitja també que puguin participar en el culte i en les activitats apostòliques en la mesura que sigui possible d’acord amb les normes pastorals del Magisteri. Aquest acompanyament pastoral es farà sempre de manera que reflecteixi les entranyes d’amor i de misericòrdia de Déu Pare en la veritat de l’Evangeli.

El Concili fa una crida a tots els cristians per tal que lluitin decididament contra totes les causes que empenyen vers la interrupció d’una vida humana ja iniciada. El Concili insta també tothom a acollir, a respectar i a defensar les mares que han concebut fora del matrimoni, i exigeix que s’eviti qualsevulla coacció a contraure matrimoni a causa de l’embaràs.

El Concili insta a compartir amb afecte i amb solidaritat eficaç, personal i comunitària, els problemes de tota mena que comporten per a les famílies els fills amb limitacions físiques o psíquiques greus, els quals són persones i ningú no té dret a menysprear-los, i sovint són fills afectuosos i agraïts.

El Concili demana que es promoguin institucions que acullin, econòmicament, sanitàriament i en la més estricta tutela del secret, les mares que acceptin de dur a bon terme el fill que porten en el seu si. Correspondrà a elles, preveient l’esdevenidor i cercant el major bé del fill, decidir si se’n fan càrrec o bé si el donen en adopció. El Concili demana a les congregacions religioses que col·laborin en la creació i en el manteniment d’aquestes institucions, i manifesta el seu agraïment profund a les que sacrificadament ja s’hi dediquen.

El Concili demana que no manquin cristians que estiguin disposats a subvenir a les necessitats dels menors en dificultats greus i dels desemparats, mitjançant, si cal, l’acceptació de la guarda, àdhuc de la no remunerada, o també de l’adopció. En aquest darrer cas també demana a les autoritats civils que es facilitin i s’agilitin els tràmits de cara a l’adopció de fills.

Els bisbes oferiran un pla de posada al dia i de formació permanent de tots els subjectes actius de la pastoral, en el termini de 10 anys.

Aquest pla inclourà la formació humana (psicològica i sociocultural), teològica, espiritual, pastoral i la iniciació a les tècniques actuals de comunicació.

La Conferència Episcopal Tarraconense realitzarà aquest projecte amb la col·laboració de professors que designarà d’entre els de la Facultat de Teologia, del Centre d’Estudis Pastorals i d’altres centres i instituts existents en les nostres diòcesis.