C2

L’Església escolta la Paraula de Déu i la proclama com a Paraula de salvació (cf. DV 1). El Concili Provincial Tarraconense insta cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella, per tal de viure de la seva força transformadora i en plena obediència de fe al Senyor, sota el guiatge de l’Esperit Sant, a l’interior de la gran Tradició de l’Església (cf. DV 9) i de la interpretació autèntica del Magisteri (cf. DV 10).

La celebració litúrgica és el moment privilegiat de l’anunci de la Paraula de Déu. En la litúrgia, Déu parla al seu poble, Crist anuncia l’Evangeli (cf. SC 33). En la proclamació litúrgica, la Paraula constitueix un esdeveniment sempre nou; l’Esperit «recorda» als fidels la Paraula de Jesús (cf. Jn 14,26) i els introdueix a l’acció sacramental (cf. OLM 3). El Concili urgeix els ministres sagrats i, en el seu cas, els qui moderen les celebracions a vetllar per tal que la sagrada Escriptura sigui sempre proclamada en l’assemblea litúrgica amb la qualitat espiritual i tècnica que li correspon, sense improvisacions, per lectors competents i conscients que Crist és present quan es llegeixen les Escriptures en l’Església (cf. SC 7).

La pregària amb paraules de l’Escriptura és, tradicionalment, la més excel·lent: responem a Déu amb les seves mateixes paraules. Per això els salms són, des dels inicis, la pregària preferida de l’Església, juntament amb el parenostre. L’Església prega d’aquesta manera sobretot en la Litúrgia de les Hores. El Concili recomana vivament que progressi la pràctica de la pregària comuna de l’Església amb la Litúrgia de les Hores, sobretot Laudes i Vespres, a les catedrals, a les parròquies, a les esglésies, en les reunions de cristians, i àdhuc en la pregària familiar (cf. IGLH 20–27).

L’homilia és una tasca fonamental del ministeri dels pastors de l’Església. Ha de prendre com a punt de partença els textos bíblics i litúrgics, perquè forma part de la celebració (cf. SC 35). Ha de ser clara, intel·ligible, encarnada en la realitat de la vida, proporcionada a la celebració i que introdueixi a la participació sacramental. Cal preparar-la acuradament, sense excloure l’ajut dels laics, si sembla oportú.
Per això s’assegurarà en la Facultat de Teologia de Catalunya i en totes les cases de formació al ministeri dels nostres bisbats, juntament amb la formació bíblica, la iniciació específica a l’art de l’homilètica.

Atenent a la importància dels textos que es canten en la celebració litúrgica, el Concili urgeix l’observança de la norma conciliar: «Els textos destinats al cant sagrat han d’estar d’acord amb la doctrina catòlica, més encara, han de ser trets sobretot de les sagrades Escriptures i de les fonts litúrgiques» (SC 121). Els bisbes de Catalunya confiem a la Secció de Música de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia la preparació d’un «Cantoral bàsic», amb textos impregnats del llenguatge de la Bíblia i de la litúrgia que puguin ser aprovats per la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’ús litúrgic (cf. IGMR 26); es vetllarà perquè la música d’aquests cants sigui també de qualitat i tingui en compte la pluralitat de formes musicals, mentre siguin adients a la celebració litúrgica.

El Concili urgeix a tots els qui, de diverses maneres, tenen responsabilitats especials en relació amb la Paraula de Déu que vetllin per progressar en una formació bíblica —espiritual i tècnica alhora— que els faci capaços d’esdevenir-ne ministres fidels en l’Església. La formació bíblica i el seu constant aprofundiment serà un dels elements que caldrà vetllar en la formació (inicial i permanent) dels preveres i dels diaques. Igualment, els qui exerceixin el ministeri de lectors en l’assemblea han de tenir la formació bíblica adequada, la qual serà també part essencial en els programes de formació dels catequistes. Les institucions docents especialitzades en el camp dels estudis bíblics estaran al servei d’aquesta formació.

Amb l’objectiu de rellançar la pastoral bíblica, els bisbats de Catalunya potenciaran l’Associació Bíblica de Catalunya com a instrument de difusió popular de la Paraula de Déu.

D’acord amb l’Itinerari catequètic exposat en el Fons Bàsic aprovat per la Conferència Episcopal Tarraconense, es distribuiran els continguts del missatge bíblic en cadascun dels diversos processos de la catequesi —infants, joves i adults. En l’elaboració dels catecismes i del material catequètic, es tindrà cura d’utilitzar pedagògicament el llenguatge bíblic.

De cara a la necessària memorització del text de la sagrada Escriptura, i sense detriment de l’ús d’altres traduccions degudament aprovades, el Concili constata els avantatges de donar caràcter oficial en tots els camps de l’acció eclesial a una sola versió dels textos bíblics. La Conferència Episcopal Tarraconense encomanarà a uns experts l’estudi del tema, atenent a l’existència i a l’ús adquirit de les versions litúrgiques oficials.

El Concili encomana a les parròquies i a les altres comunitats eclesials que programin la iniciació del Poble de Déu en la lectura espiritual i eclesial de la sagrada Escriptura, de manera que aquesta lectura comporti la pregària i la contemplació, i condueixi a un estil de vida evangèlic. Una de les maneres de fer-ho pot ésser potenciar la reflexió bíblica en grup.

La Conferència Episcopal Tarraconense encomanarà a la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, conjuntament amb el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, la preparació d’un llibre de pregàries o devocionari, de continguts bíblics i litúrgics, que faciliti l’oració personal i la iniciació a la pregària en l’àmbit familiar i que ajudi a fomentar la fe del Poble de Déu en la Paraula i a modelar-la progressivament segons l’esperit que anima tota l’Escriptura.

Sempre que la comunitat cristiana es reuneix per celebrar l’Eucaristia, anuncia la mort i la resurrecció del Senyor, en espera del seu retorn gloriós. Això es manifesta especialment en l’assemblea dominical, és a dir, aquell dia de la setmana —el primer— en el qual el Senyor ressuscità d’entre els morts i en el qual, seguint la tradició apostòlica, se celebra d’una manera especial el misteri pasqual en l’Eucaristia.

A fi que els fidels acceptin positivament el precepte sobre la santificació de les festes i comprenguin la raó per la qual l’Església els convoca a l’assemblea eucarística dominical, el Concili Provincial Tarraconense insisteix en la necessitat de presentar en tots els àmbits de l’educació de la fe, sobretot en la predicació i en la catequesi, el diumenge com a dia joiós del Senyor ressuscitat, a partir del seu element central, que és l’Eucaristia, i de tot allò que l’ha d’acompanyar com a festa primordial, en la qual els fidels, reunits en l’Esperit Sant, escolten la Paraula de Déu i participen en el misteri pasqual, amb experiència renovada de la seva condició de membres de l’Església de Déu, i en acció de gràcies i de lloança.

El Concili afavoreix totes les iniciatives que procuren que el diumenge sigui també dia d’alegria i de repòs i les que condueixen a la pràctica de les obres de misericòrdia, a la vida familiar i a la comunicació entre les persones. La pregària més prolongada, particularment si no es pot participar, per raons greus, en l’Eucaristia, és un dels elements a fomentar (cf. instrucció Eucharisticum Mysterium, 25, i SC 106).

El Concili valora i vol que sigui protegida la dimensió humanitzadora i cultural que ha representat el diumenge en la nostra civilització, i demana que, davant el procés de transformacions culturals i socials i davant els canvis produïts en l’estructura parroquial, es promoguin estudis sobre els diversos aspectes de l’assistència i de la participació en l’Eucaristia i sobre la pastoral del cap de setmana.

El Concili exhorta les comunitats cristians a donar al Tridu Pasqual, centrat en la Vetlla, el relleu celebratiu que li escau, i a fomentar alhora més intensament, durant la Quaresma i en la Cinquantena Pasqual, la vida sacramental i una formació cristiana orientada vers la renovació del compromís baptismal.

El Concili recomana vivament als rectors de les esglésies que revisin periòdicament la qualitat espiritual i eclesial de les celebracions eucarístiques, especialment les dels diumenges, expressió privilegiada de la vida comunitària. Els consells de pastoral i les persones que col·laboren en la preparació de les celebracions podran aportar també la seva ajuda a aquesta revisió.

El Concili urgeix la formació litúrgica de tot el Poble de Déu, cridat a participar en la litúrgia de l’Església en virtut del sacerdoci comú (cf. SC 14 i LG 10). Pel seu específic ministeri, urgeix la formació litúrgica dels ministres sagrats o dels qui es preparen per a ser-ho, així com aquella que correspongui als qui són cridats a un servei particular en l’assemblea, especialment els lectors, els qui serveixen el sacerdot i els responsables dels cants i de la música. Per a la formació litúrgica, en els seus aspectes teològics i històrics, espirituals, pastorals i jurídics (cf. SC 16), es comptarà amb les institucions docents especialitzades en el camp dels estudis litúrgics i de la pastoral litúrgica.

El Concili demana que es garanteixi la participació i alhora la qualitat estètica de les celebracions, amb l’exercici corresponent dels diversos ministeris i funcions; l’expressivitat dels símbols i la noble simplicitat dels ritus d’acord amb els llibres litúrgics; les condicions del lloc de la celebració, i els cors i els grups musicals que sostinguin i enriqueixin el cant del poble, tenint en compte les peculiaritats de cada comunitat.

El Concili recomana que es faci un esforç per coordinar els horaris i el nombre de les celebracions, en funció de les necessitats dels fidels, del nombre de preveres i de la qualitat de les celebracions. Es tindrà cura de no suprimir l’Eucaristia en els pobles petits, encara que a tal fi calgui reduir el nombre de celebracions en les grans ciutats. Si el nombre de preveres no permet d’assegurar de cap manera l’assemblea dominical eucarística en totes les comunitats, el bisbe de cada Església, amb el seu presbiteri, estudiarà la conveniència d’aplicar el «Directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere».

El Concili Provincial Tarraconense declara com una de les seves prioritats la voluntat de dur a terme en les nostres Esglésies una pastoral sacramental que expressi amb millor transparència que els sagraments són celebracions de l’Església, accions del Senyor ressuscitat, que salva i santifica els homes per la força de l’Esperit Sant.

Aquesta pastoral ha de tenir en compte alhora:

Per tal d’aconseguir que la pastoral sacramental es realitzi d’una manera eficaç i manifesti de forma creïble la importància dels sagraments per a la vida cristiana, la Conferència Episcopal Tarraconense encomanarà a la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, amb col·laboració interdisciplinar d’altres experts, la redacció d’un directori marc de pastoral sacramental. Aquest directori tindrà com a punt de partença els rituals actualment vigents i la normativa canònica general, i establirà uns criteris clars que tinguin en compte les disposicions ja donades en les nostres Esglésies, les diverses situacions socials i pastorals en què aquestes es mouen i l’àmbit interdiocesà en què molts fidels viuen la vida sacramental, a conseqüència de la gran mobilitat actual i de la pluralitat de les situacions personals.

A l’interior del directori marc s’inclouran orientacions sobre la petició del baptisme per part d’adults, de joves i d’infants en edat escolar i es determinarà el procés catecumenal que caldrà seguir en cada cas. Igualment, a l’interior del mateix directori es fixaran uns criteris de pastoral sacramental amb relació als cristians en situació familiar irregular, per tal que no els manquin els ajuts de la comunió eclesial (cf. capítol 1r, resolució 42).

La Conferència Episcopal Tarraconense, atenent les prescripcions del c. 826 §1 i 2, vetllarà la revisió de les versions litúrgiques a mesura que es procedeixi a noves edicions típiques dels llibres litúrgics propis, amb una atenció particular al seu caràcter de creació literària específica de la pregària de l’Església, destinada a ser proclamada, escoltada i assimilada pel poble cristià.

El Concili demana que s’elaborin i que s’ofereixin als pastors i a tots els qui intervenen en la pastoral sacramental —amb la col·laboració dels organismes diocesans i interdiocesans de litúrgia i de catequesi i del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona— materials que els ajudin en la preparació i en la celebració dels sagraments, tenint en compte la diferent situació dels qui els reben.

El Concili constata que hi ha una profunda preocupació de pastors i de fidels referent al sagrament de la Penitència. Cal orientar els esforços (catequètics, celebratius…) per tal de revaloritzar-lo com a celebració joiosa del perdó de Déu, de la reconciliació fraterna i de la crida a lluitar contra el pecat i contra el mal i contra les seves arrels.

Els bisbes de Catalunya exhorten els pastors i els catequistes a presentar als fidels, des de l’inici de la catequesi i a la llum de l’exhortació apostòlica Reconciliació i penitència, la doctrina catòlica sobre el sagrament de la reconciliació com a donació del perdó i de la pau de Déu —pel ministeri de l’Església— al «jo pecador», és a dir, a cadascun dels qui confessen els seus pecats; exhorten especialment els ministres de la reconciliació a intensificar la preparació a aquest ministeri, tant des del punt de vista teològic com espiritual, per a poder ésser millors instruments del Crist que acull i perdona els pecadors; els demanen igualment que revisin la manera com celebren aquest sagrament, per tal d’adaptar-se a l’actual disciplina de l’Església i d’educar els fidels a comprendre-la i valorar-la.

Cal no oblidar que la valoració del sagrament de la Penitència demana una predicació més intensa del sentit de Déu, del sentit del pecat i de la conversió; una pastoral adient dels temps i dels dies penitencials; un aprofundiment sempre renovat de la teologia moral, i una atenció a les ciències de l’home i a la il·luminació de les consciències.

El Concili urgeix tots els fidels a assegurar que els malalts rebin l’atenció fraternal i personal que mereixen i que no els manqui, al moment oportú, la participació en els sagraments de l’Església (penitència, comunió eucarística, unció, viàtic). A més dels preveres i dels diaques, també els religiosos i els laics, i en particular els professionals cristians, tenen un paper important en l’acolliment humà i cristià de les persones afectades per la malaltia, per les discapacitats o per la vellesa.

Les exèquies cristianes són un moment important de professió de fe en la resurrecció i una oportunitat per a testimoniar el futur i l’esperança que l’Església anuncia, en nom de Déu, als qui creuen. Els pastors de l’Església tenen, especialment en les exèquies, la missió d’ésser «educadors de la fe i ministres del consol» (Ritual, n. 16). Per això, el Concili urgeix que es garanteixi en qualsevol cas la celebració de les exèquies en un clima d’acolliment fratern i d’esperança cristiana, de respecte al dolor i d’anunci de la Pasqua de Crist. El caràcter profundament humà i religiós de les exèquies en fa un moment privilegiat d’evangelització. La celebració de l’Eucaristia és una part important de les exèquies cristianes.

El Concili exhorta a tenir cura especial de les celebracions que tradicionalment apleguen cristians que només de manera ocasional participen en la litúrgia de l’Església: baptismes, primeres comunions, casaments, enterraments, misses del gall, Diumenge de Rams, festes majors, aplecs i romiatges, processons… Aprofitant la dimensió evangelitzadora que haurien de tenir aquestes celebracions, cal orientar aquests fidels vers un major sentit de pertinença a la comunitat cristiana, tot valorant les diverses situacions i sensibilitats culturals.

El Concili exhorta les comunitats cristianes a prendre consciència de les necessitats i de les aspiracions dels joves, per tal que, acollits generosament, rebin una iniciació a la fe i siguin introduïts, d’una manera progressiva i creativa, a la vida sacramental.