Decret de promulgació

El primer diumenge d’Advent de 1992 us anunciàvem la decisió de convocar el Concili Provincial Tarraconense, i us convocàvem a la seva preparació. Al mateix temps us comunicàvem les finalitats que ens havíem proposat —finalitats que tenien com a eix vertebrador l’evangelització de la nostra societat—, les quals han guiat tot el procés conciliar de les nostres Esglésies. Per tal d’aconseguir-les millor, els primers mesos de l’any 1993 es va fer una àmplia consulta sobre els temes a tractar, i el 1994, durant l’Etapa Diocesana de Reflexió, molts grups van estudiar els quatre temes escollits i van fer suggeriments orientatius de cara a les propostes conciliars.

El dia 8 de setembre de 1994 es va convocar amb goig el Concili Provincial Tarraconense.

Inaugurat i clausurat a la catedral metropolitana i primada de Tarragona, del gener al juny del l’any 1995 van tenir lloc al Casal Borja de Sant Cugat del Vallès les sessions de treball conciliar.

Ha estat una experiència excepcional per a les nostres vuit Esglésies, un temps de gràcia i de benedicció del Pare, per Jesucrist, en l’Esperit. Donem-ne gràcies a Déu.

Volem manifestar el nostre agraïment a tots els qui hi heu participat, a tots els qui l’heu fet possible i a tots els qui ens heu ajudat amb la vostra pregària.

Posteriorment vam enviar les resolucions conciliars a Roma amb sentit de comunió amb la Seu de Pere. Un cop rebudes amb el preceptiu «reconeixement» de comunió amb l’Església universal, segons el cànon 446 del CIC, tots els bisbes membres del Concili amb vot deliberatiu procedim ara, amb aquest DECRET, a la seva PROMULGACIÓ, i DECRETEM que les resolucions entrin en vigor a partir del dia 29 de juny de 1996, solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau.

Ara és l’hora de rebre el Concili com un do de Déu i d’aplicar-lo. El Concili ja ha donat múltiples fruits, però ara és l’hora d’intentar aconseguir tant com es pugui les finalitats per les quals es va convocar. Coneguem-lo, estimem-lo, fem-lo nostre i apliquem-lo, tots els fidels dels vuit bisbats, sota el guiatge dels bisbes. Tots ens hi hem de sentir compromesos.

Hem fet el camí sinodal amb l’Esperit i ens hem sentit convocats per Ell. Ara, el mateix Esperit Sant ens envia a predicar el missatge joiós, a anunciar la Bona Nova, a evangelitzar la nostra societat (cf. Mc 16,15), i a estar «sempre a punt per a donar resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança» (1Pe 3,15).

Que la Mare de Déu, sota l’advocació de Montserrat, ens ajudi a portar a la vida el Concili que hem celebrat a glòria i lloança de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Així sigui.

Tarragona, 7 de juny de 1996

Davant meu,